El porc senglar

El porc senglar és molt paregut al porc domèstic. El seu cap és allargat amb ulls petits, el cos és massís i robust, amb les potes bastant curtes però molt fortes. Les de darrere són lleugerament més baixes que les davanteres i la seva cua és curta. El peu està proveït de dos dits amb peülla, així com de dos rudiments posteriors més elevats. Les seves petjades són molt característiques sobre tot les dels grans mascles.
El pelatge està compost per compost per cerres llargues i aspres i una densa llana inferior. La seva coloració és de gris fosc a negre.
Les cries són marrons, amb tres o quatre bandes longitudinals groguenques a cada costat del cos. La cua és mitjana i acaba en una borla. Longitud fins 1.30 metres. Contra més al nord, més grans solen ser,¡. S’han arribat a capturar porcs senglars de més de 170 Kg de pes en la zona de Galícia.
El mascle és més robust. El musell de la femella és més prolongat i els seus ullals menys desenvolupats. Tenen pelatge per a cada edat i cada estació. El color dels mascles vells, varia del negre al gris. Les cries presenten els primers mesos un pelatge ratllat per a camuflar-se millor entre la vegetació. Al cap de 4 o 5 mesos, el pelatge canvia per a convertir-se en un marró vermellós. El pel, el canvia dos vegades a l’any. És a partir de maig quan adopten el seu pelatge de d’estiu més curt i clar que a l’hivern. A partir d’Octubre és quan canvia novament el pelatge per a l’hivern amb un pel més llarg que l’aïlla de la humitat. A principis del segle, es van establir dos tipus de porc senglar diferents a Espanya. El Suscrofa castilanus, seria el propi del nord Peninsular fins Serra Morena, més gran i el Suscrofa baeticus, de menor tamany propi de Serra Morena i Portugal.

Alimentació

La dieta és omnívora i molt variada, menja gran quantitat de rails, fruits secs, insectes, cucs, rosegadors, carronya i inclús restes de basura. Destaca pel seu fi olfacte que li permet detectar l’aliment baix el sol, revolen la terra amb els ullals fins aconseguir-lo.

Biologia i costums

La seva capacitat d’adaptació a tot tipus de terrenys li permet habilitar la pràctica totalitat del territori, nacional, des de la costa als boscos de muntanya, on existeixen àrees boscoses en les que refugiar-se durant el dia.
Mobilitat nocturna, es manté actiu des de que comença el capvespre i descansa durant el dia refugiant-se en àrees de dens bosc i matoll. Els mascles tenen una vida solitària, encara que en ocasions es deixen acompanyar per un exemplar més jove, anomenat escuder. Aquest serà el primer en entrar a menjar mentre l’exemplar més vell observa i confirma de que no hi ha perill. Les femelles romanen amb les cries formant una piara, que en ocasions pot integrar varis grups familiars.
Els mascles i les femelles sols es reuneixen durant l’època de cel, que té lloc entre els mesos de novembre i desembre. Cada mascle sol cobrir a varies femelles de la mateixa o diferents piares. És fàcil que es produeixen baralles entre varis mascles dominants per a aconseguir el favor de les femelles.
Tres la gestació, que dura quatre mesos, la femella pare entre dos i sis cries. En ocasions, si les condicions climàtiques són bones i l’aliment abundant, el cel de les femelles pot avançar-se al mes de setembre i els parts al gener. En ocasions es detecten inclús cels primaverals que donen lloc a parts al mes d’agost.
Els rayons mamen durant tres o quatre mesos. Els mascles solen abandonar el grup a l’any d’edat. Les femelles solen romandre amb la mare, formant piares familiars que integren varies generacions i són liderades per la femella de major edat. No és difícil vore porcs senglars inclús en les afores de les grans ciutats com Barcelona.

Hàbitat

El porc senglar és una espècie molt estesa, distribuïda per la pràctica totalitat d’Asia i Europa. En les Illes Britàniques la seva extinció es va produir fa dos segles. De forma natural ocupa també algunes àrees del nord d’Àfrica, principalment Marroc.
A Espanya està absent en les illes, sent abundant en la totalitat de la península. Les densitats més altes corresponen no obstant al nord-oest peninsular, on ve gaudint en les últimes dècades d’un important increment de poblacions. Fem menció de Girona pel augment considerable d’aquesta espècie i pels danys que ocasiona tant en l’agricultura com en accidents de tràfic. Les diferents societats de caçadors tenen molts de problemes per a aconseguir seguro de responsabilitat civil que cobreixi els desperfectes, encara que últimament hi ha casos en els que un jutge ha inculpat al conductor per no respectar les normes de circulació, com pot ser la velocitat en una zona senyalada com a pas d’espècies de caça major.

Distribució i poblacions

L’increment de la població de porc senglar pareix relacionar-se amb el substancial abandonament del camp per part de la població rural i la reducció de terres de tasca que això comporta, transformades gradualment en àrees de matoll utilitzables per l’espècie. A aquest increment contribueix sense dubte l’extraordinària taxa reproductora de l’animal i la escassetat de depredadors naturals.

La seva caça

A principis dels anys 80 es va fer una estadística sobre el número de porcs senglars que es caçaven a Europa. Al cap d’aquests països, es trobava l’antiga República Democràtica Alemanya amb un total de 125.000 exemplars anuals. Espanya en aquesta època es situava sobre la meitat de la taula amb unes captures de 30.000 exemplars.
Actualment aquestes captures han sofert un considerable augment. A Girona, es caçaven sobre uns 10.000 exemplars cada any.

La agressivitat del porc senglar

Tots hem sentit parlar en alguna ocasió dels porcs senglars com un animal agressiu, assassí o simplement que ataca a l’home. En realitat, la primera reacció del porc senglar al sentir-se en perill, és fugir, però sense dubte, es pot tornar contra els gossos o persones quan està acorralat o ferit.