La col·laboració dels caçadors de les Terres de l’Ebre clau per a la protecció i conservació de la biodiversitat del Delta de l’Ebre
Convocada per la Representació Territorial de la Federació Catalana de Caça a les Terres de l’Ebre, conjuntament amb la Federació Catalana de Caça, aquest dimecres es van presentar els darrers resultats i conclusions del Projecte de Monitorització d’Aus Cinegètiques al Delta de l’Ebre i de l’estudi sobre l’Àguila Cuabarrada a les Terres de l’Ebre. En el decurs de la jornada informativa, duta a terme de manera telemàtica, han participat representants del col·lectiu de caçadors, administració, Parcs Naturals, tècnics,…
José Pedro Tomàs, president de la Federació Catalana de Caça RT de les Terres de l’Ebre i, Sergio Sánchez, el seu homòleg a la Federació Catalana de Caça, van esdevenir els amfitrions “telemàtics” de la jornada de presentació de les darreres dades estretes del Projecte de Monitorització d’Aus Cinegètiques al Delta de l’Ebre, engegat el 2019, així com del primer estudi sobre l’Àguila Cuabarrada realitzat a les Terres de l’Ebre.
El compromís amb el territori per part dels responsables de la Federació Catalana de Caça RT de les Terres de l’Ebre ha estat significatiu a l’hora de tirar endavant aquestes iniciatives, que aporten dades fonamentals, com és el cas del Projecte de Monitorització, per conèixer l’estat de conservació de les aus cinegètiques al Delta i determinar l’oportunitat o no de realitzar la seva extracció cinegètica; i, pel que fa a l’Àguila Cuabarrada, poder recavar informació específica sobre el seu comportament, zones de nidificació, per tal de definir amb una major precisió els espais de restricció de l’activitat cinegètica, per tal de no interferir en la reproducció d’aquesta au, en perill d’extinció a Catalunya.
Durant bona part de la jornada es va comptar amb la presència de la Sra. Anna Sanitjas, directora general del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DAAC), que es va dirigir als presents encoratjant-los a seguir amb aquesta tasca de col·laboració per tal de millorar la biodiversitat. Per motius laborals, no va poder ser present durant tota la jornada.
Pel que fa al projecte de Monitorització de les aus cinegètiques al Delta de l’Ebre, tutelat per la Fundación Artemisan i executat per tècnics de l’empresa iPROJECTA, contractats per la Territorial de les Terres de l’Ebre i, el suport d’especialistes de l’administració, del Parc Natural del Delta de l’Ebre, així com del DAAC, cal destacar la decisiva i estratègica col·laboració dels caçadors/es a l’hora de realitzar els censos, facilitar mostres alades per al seu estudi, etc. De fet, sense la seva participació no hauria estat possible la realització d’un estudi d’aquestes característiques i magnitud.
Tot i que encara és massa d’hora per extreure conclusions definitives (és necessari recavar informació durant més anys), si que s’han pogut establir i constatar algunes dades com les importants variacions en el flux migratori d’un any a un altre, totes elles degudes a causes alienes a l’activitat de la caça i que tenen el seu origen en aspectes com els canvis i diferents usos del Delta de l’Ebre, grans modificacions al règim hídric de la zona, la pèrdua d’extensió del Delta per la disminució en l’arribada de sediments i la major penetració del mar, la salinització de les llacunes, la reducció de la presència d’algunes aus migratòries degut al canvi climàtic -les aus es queden en altres zones humides, abans molt més gelades i fredes i ara amb millors condicions climàtiques…-.
En aquest sentit, els presidents de la Territorial de les Terres de l’Ebre i la Federació Catalana de Caça, van posar en valor la rigorositat de l’estudi, sempre d’acord amb els protocols establerts per la Fundación Artemisan, i el compromís i dedicació dels caçadors/es per realitzar d’una manera regular i pautada els censos d’aus (en el cas de la gallineta o polla d’aigua i el becadell són pràcticament els primers que es fan amb una metodologia regulada). Un treball realitzat amb l’objectiu de poder realitzar un aprofitament ètic i sostenible de les espècies cinegètiques, aspecte clau per poder fer una gestió adaptativa de cada espècie.
Val a dir que durant les seves jornades de caça els caçadors/es també porten un control sanitari de les aus del Delta i, gràcies al conveni establert amb el SEFaS es pot tenir un major control i prevenció sobre possibles brots de grip aviària i altres malalties.
El Sr. Jordi Ruiz, subdirector general d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental, va valorar molt positivament la jornada, tant pel seu contingut com per la capacitat d’unir en un mateix fòrum a caçadors, administració, responsables de Parcs Naturals, tècnics, biòlegs, etc. Així mateix, va coincidir amb els presidents federatius en la importància de realitzar aquest tipus d’estudis per obtenir dades reals i fefaents sobre l’estat de conservació de les aus, absolutament estratègics a l’hora de gestionar la protecció i possibles limitacions a la seva extracció cinegètica.
Amb la mateixa línia, el Sr. Ricard Casanovas, Cap del Servei de Fauna i Flora, va intervenir realitzant una valoració positiva sobre els estudis realitzats i la implicació del territori i dels caçadors/es en la seva consecució. I, el Cap d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental a les Terres de l’Ebre, el Sr. Josep Jovaní, va animar als caçadors/es a seguir endavant amb la realització de diversos projectes a favor de les espècies cinegètiques.
El segon gran protagonista de la jornada va ser l’estudi d’Avaluació de la compatibilitat de l’activitat cinegètica amb la gestió i conservació de l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata) a les Terres de l’Ebre, realitzat amb l’objectiu d’obtenir dades específiques per millorar la recuperació d’aquesta au i poder establir, d’una manera molt més concreta i precisa que fins ara, espais de restricció de l’activitat cinegètica al voltant de les seves àrees de nidificació, que crien en zones de caça coincidint amb la finalització de la temporada de caça. Aquest primer estudi sobre l’Àguila Cuabarrada també compta amb el finançament de la Territorial de les Terres de l’Ebre i ha estat realitzat per tècnics de l’empresa MN Consultors en Ciències de la Conservació.
Mitjançant aquest estudi s’ha pogut analitzar l’evolució històrica i la situació actual de l’àguila cuabarrada a les Terres de l’Ebre, així com les problemàtiques que l’afecten i avaluar els resultats de les mesures de gestió aplicades per a la seva conservació tan des del’administració com del sector privat, incloent les Societats de Caçadors, i aportant propostes per la seva millora.
L’àguila cuabarrada es considera una espècie amenaçada al conjunt de la seva àrea de distribució, està protegida per normativa diversa i, a Catalunya, s’ha inclòs en la proposta de Catàleg de fauna amenaçada en la categoria de En perill. L’any 2000 es van censar 63 parelles, el mínim comptabilitzat des de l’inici del seu seguiment i, després d’una recuperació poblacional que encara continua l’any 2021, a Catalunya s’assoleix el màxim històric de 80-84 parelles, 27 de les quals es troben a les Terres de l’Ebre.
Les problemàtiques més importants per a l’espècie són les d’origen antròpic com l’electrocució que causa el 34% de les morts en el període 1995-2021 a les Terres de l’Ebre, seguida de la persecució directa del 13%, i d’altres com la pèrdua de l’hàbitat o la competència amb altres espècies com l’àguila daurada i el voltor.
La normativa actual, Real Decreto 139/2011, obliga des de l’any 2016 a la realització d’un Pla de conservació que hauria d’incloure les mesures més adequades per al compliment dels objectius de conservació de l’espècie. A falta d’aquest Pla, s’apliquen fins ara algunes mesures incloses a la resolució de vedes (limitació de la caça als sectors de cria) o mesures derivades dels processos d’avaluació d’impacte ambiental (millores de l’hàbitat).
L’estudi posa en valor les accions de millora de l’hàbitat que realitzen les societats de caçadors amb la gestió de la vegetació, les repoblacions o l’habilitació de punts d’aigua, ja que les àrees privades de caça representen el 85% del territori i gestionen les espècies cinegètiques que també són les preses de l’àguila cuabarrada. La col·laboració multilateral entre gestors de les àrees de caça, propietaris de finques, organismes de conservació i consultors, es considera una de les estratègies més adequades per a millorar els interessos de caçadors i la conservació de la biodiversitat.
L’estudi proposa la revisió o implantació de diverses mesures de gestió com:
- Modificar l’ordre de vedes i implantar la gestió adaptativa a les àrees de caça restringida.
- Incentivar i avaluar les mesures de gestió dels hàbitats dirigides a l’àguila cuabarrada.
- Incentivar i afavorir la gestió cinegètica i el monitoratge de les espècies cinegètiques amb criteris científics.
- Monitorar la població de l’àguila daurada.
- Fomentar la formació i conscienciació del col·lectiu cinegètic.
Finalment, cal significar que aquestes no són les úniques accions impulsades des de la Representació Territorial de les Terres de l’Ebre en benefici de la biodiversitat d’aquest espai natural tan fràgil i, per millorar la gestió i conservació dels hàbitats, tant de les espècies cinegètiques com no cinegètiques i realitzar una extracció sostenible de les diferents espècies cinegètiques. Des de fa molts anys, des d’aquest ens, amb la col·laboració de les Societats de Caçadors, es posen rampes als canals de reg per ajudar a sortir a les cries d’aus que cauen i que acabarien morint de no tenir aquestes sortides, organitzant jornades de salvament d’aus als canals, llançant pedreta als camps de conreu per ajudar a les aus en el seu procés digestiu, millorant hàbitats, denunciant actes il·lícits, advertint sobre la salinització de les llacunes, netejant les llacunes, controlant l’estat sanitari de les aus, etc.
Per finalitzar la jornada, el Sr. Jesús Gómez, Director dels Serveis Territorials a Terres de l’Ebre del DAAC, va destacar la implicació dels caçadors/es en diferents aspectes vinculats amb la millora i protecció del territori, amb especial significació sobre el Delta de l’Ebre. Així mateix, va destacar la importància de l’aportació de dades per part del col·lectiu de caçadors/es per al correcte coneixement de l’estat de conservació de la fauna salvatge, així com de la necessitat de mantenir un flux comunicatiu fluid i constant entre l’administració i el propi col·lectiu per millorar l’eficàcia i correcció de la gestió cinegètica, entre altres aspectes, al territori.
