Caça: De la necessitat al linxament

No som empreses d’eradicació de plagues. No se’ns contracta. No se’ns paga. No tenim cap estructura empresarial. No tenim més mitjans que els que cada caçador/a es procura a si mateix/a, de la seva butxaca.

Avui dia, la major part de la població està totalment desvinculada del que és la vida a la natura i a les zones rurals i encara menys gent sap que és la caça, entesa en la seva totalitat i complexitat. Saben el que és l’acció concreta de caçar i prou. Per això considerem que, malauradament, s’està mal interpretant i devaluant el que és la caça i la tasca dels caçadors. La notícia “Els caçadors demanen fer batudes davant l’augment de danys provocats per animals salvatges” de l’Agència Catalana de Notícies, publicada el 23 d’abril a diversos mitjans és desencertada, no està contextualitzada i contribueix al malentès sobre la caça i els caçadors.

La caça és una activitat lúdica a través de la qual es gestiona el medi. No som empreses d’eradicació de plagues. No se’ns contracta. No se’ns paga. No tenim cap estructura empresarial. No tenim més mitjans que els que cada caçador/a es procura a si mateix/a, de la seva butxaca. Som persones individuals, amb les nostres feines, negocis i comerços, la caça no és la nostra feina, és la nostra afició.

Els danys a l’agricultura, els accidents de trànsit provocats per animals cinegètics, el perill de transmissió de malalties com la Pesta Porcina Africana a animals de granja, o risc de zoonosis (malalties que es transmeten d’animals a humans), la superpoblació d’espècies que generen perill a d’altres (els porcs senglars, per exemple, mengen ous d’altres espècies), etc. són problemes molt importants que els caçadors ajudem a gestionar. Amb els nostres mitjans, el nostre temps i la nostra energia, sense rebre res a canvi i arrossegant l’estigma de ser sempre ‘els dolents de la pel·lícula’.

Volem evitar accidents de trànsit? Per suposat! Treballarem per minimitzar el risc de transmissió de malalties? Evidentment! Volem ajudar als pagesos i ramaders? És clar que si! Portem tota la vida fent-ho, i de fet, molts pagesos són també caçadors. Però hem arribat a un punt en el que la nostra bona voluntat i predisposició es confon, es dona per descomptada i fins i tot es menysprea.

La caça, tal i com l’entenem i promovem des de la Federació Catalana de Caça, és gestió i la gestió comprèn molts vessants; coneixement autèntic i profund de la natura, dels animals i del territori; feina en pro de la biodiversitat, en forma de censos i Projectes de recuperació d’espècies; estima i conservació de les zones rurals, neteja i manteniment de camins, de boscos i vedats; formació i reciclatge continuat, especialment pel que fa a seguretat i evidentment, col·laboració en la gestió dels problemes causats per animals cinegètics. Però que nosaltres assumim i adoptem aquesta responsabilitat com a nostra, i ens mantinguem sempre disposats a col·laborar, està derivant en una percepció injusta i generalitzada de la nostra tasca; que és obligatòria, exigible i gratuïta i alhora censurable, criticable i menyspreable.

Sergi Sánchez

Federació Catalana de Caça

Font: www.federcat.com